Llengua, educació, sentit comú

Article de la revista Estris
www.estris.cat

Jordi Lon

Periodista i gestor cultural

@JordiLon

Pintar un mural al local del cau. Compartir cançons i acudits en un vagó de tren atapeït. Descobrir els carrers d’un poble seguint les proves d’una gimcana. Plantar una tenda abans que els núvols de tarda descarreguin. Fer quilòmetres amb la motxilla a l’esquena intercanviant anècdotes amb els companys de ruta. Preparar una representació per a la vetllada de la nit... La llista podria ser molt més llarga. Són experiències que, setmanalment, i des de fa dècades, viuen milers d’infants i joves de les entitats d’educació en el lleure del país. Unes entitats que, sense formar part del sistema educatiu formal, saben que són una peça clau en la formació integral d’aquests infants i joves, també de les seves habilitats comunicatives. Per això, amb naturalitat però amb consciència, acostumen a fer aquestes activitats en català, la llengua pròpia del país, que és també la llengua de trobada d’una societat diversa i plurilingüe, tot incorporant amb normalitat l’ús d’altres idiomes de l’entorn geogràfic i familiar dels participants.

Els esplais i agrupaments catalans fa temps que han optat per aquest model, conscients del seu paper cohesionador als barris, pobles i ciutats i, alhora, del seu arrelament a un país amb una llengua i una cultura pròpies que, paradoxalment, no disposen de les eines necessàries per garantir el seu lloc entre les llengües i cultures vives del món.

La immersió lingüística a l’escola, tan qüestionada des del desconeixement o la mala fe com reconeguda pels professionals i les instàncies internacionals, es basa en el mateix model que, de forma natural, apliquen les entitats d’educació en el lleure: apostar pel català com a llengua vehicular, tot garantint l’aprenentatge òptim del castellà –l’altra llengua oficial- i la incorporació progressiva de terceres i, si és possible, quartes llengües.

Amb els resultats a la mà, aquest sistema garanteix el desenvolupament correcte de les habilitats comunicatives en les dues llengües oficials, la igualtat d’oportunitats dels alumnes i, el que és més important, evita la segregació en aules diferents. En qüestions de llengua, a l’escola, com a l’educació en el lleure, fa temps que s’aplica el sentit comú.