Aquells que voluntàriament opten per aquest tipus de pràctiques educatives en surten, sens dubte, personalment i socialment reforçats. En primer lloc perquè tenen accés a un ampli coneixement de la societat i del seu comportament, que difícilment els hi resulta accessible amb els mitjans de comunicació convencionals. També, i en segon lloc, per les motivacions que, d’una manera natural, sorgeixen envers el servei als altres, a la implicació en responsabilitats col·lectives, i a l’assumpció de la coherència com a model de comportament.
En tercer lloc, i si tot va bé, del lleure educatiu n’hauran de sortir adhesions personals i de grup envers les opcions de vida que facin seva la no violència, la conservació de la natura, l’austeritat i la interculturalitat.
Finalment, una persona que hagi reeixit en aquest recorregut, entendrà el món com un espai i un temps en el que caldrà que practiqui la solidaritat, el consum responsable, l’estricta igualtat de classes i de gènere, la superposició del ser per damunt del tenir i la creença. Irrenunciable, de que les coses han d’anar, sempre i forçosament, cap a millor.
Extret de Revista Estris.cat
http://www.estris.cat/ca/notices/2015/03/reforcant-el-compromis-609.php
