Tens la joia amagada a les muntanyes i als rius, tens la pau de les estrelles i el silenci del sol.
Els ocells que tu empares m'ho han dit...

dijous, 10 d’abril del 2014

L'article d'avui al diari

UN PROFESSIONAL de la selecció de personal per a empreses em deia ahir que, ara que hi ha tanta competència perquè hi ha tanta gent a l’atur, la clau és saber trobar en els currículums les actituds i els valors, més que les aptituds. A igual formació i preparació, serà clau que aquella persona sigui positiva, tingui empatia, sàpiga resoldre conflictes. Cada cop estic més convençut que això és el que et dóna formar part del teixit associatiu, haver fet alguna mena de voluntariat o feina des de jovenet. Per al que estem parlant ara fins i tot diria que tant és l’activitat. Pot ser fer teatre amateur o ser de la colla de diables. Pot ser entrenar nens a bàsquet o ser monitor d’un esplai. A les feines cada cop més convé disposició al canvi, creativitat, capacitat intuïtiva per arremangar-se. Hi ha casos en què l’especialització és clau però en molts altres la capacitat d’adaptació és molt més essencial. Quan veig joves que, per la causa o objectiu que sigui, s’enfronten a tasques organitzatives de tota la vida com llogar o demanar un entarimat, contractar un autocar, fer trucades de confirmació, preparar activitats, convèncer pares que tot està en ordre, consolar nens que acaben de perdre un partit, abaixar els fums als que l’acaben de guanyar, penso que estan fent una formació que els serà imprescindible. Aquesta preparació en l’art i ofici d’ espavilar-se, que implica aprendre dels errors elementals de principiant, que només s’agafa fent les coses que t’atrauen, serà cada cop més valorada, això ho tinc claríssim. Perquè les actituds s’han d’entrenar, s’han de sotmetre a tests reals, són una combinació del caràcter i de l’experiència. No són el que dius que ets sinó el que et surt de dins. I fas.

CARLES CAPDEVILA
Diari ARA