UN
PROFESSIONAL de la selecció de personal per a empreses em deia ahir
que, ara que hi ha tanta competència perquè hi ha tanta gent a l’atur,
la clau és saber trobar en els currículums les actituds i els valors,
més que les aptituds. A igual formació i preparació, serà clau que
aquella persona sigui positiva, tingui empatia, sàpiga resoldre
conflictes. Cada cop estic més convençut que això és el que et dóna
formar part del teixit associatiu, haver fet alguna mena de voluntariat o
feina des de jovenet. Per al que estem parlant ara fins i tot diria que
tant és l’activitat. Pot ser fer teatre amateur o ser de la colla de
diables. Pot ser entrenar nens a bàsquet o ser monitor d’un esplai. A
les feines cada cop més convé disposició al canvi, creativitat,
capacitat intuïtiva per arremangar-se. Hi ha casos en què
l’especialització és clau però en molts altres la capacitat d’adaptació
és molt més essencial. Quan veig joves que, per la causa o objectiu que
sigui, s’enfronten a tasques organitzatives de tota la vida com llogar o
demanar un entarimat, contractar un autocar, fer trucades de
confirmació, preparar activitats, convèncer pares que tot està en ordre,
consolar nens que acaben de perdre un partit, abaixar els fums als que
l’acaben de guanyar, penso que estan fent una formació que els serà
imprescindible. Aquesta preparació en l’art i ofici d’ espavilar-se,
que implica aprendre dels errors elementals de principiant, que només
s’agafa fent les coses que t’atrauen, serà cada cop més valorada, això
ho tinc claríssim. Perquè les actituds s’han d’entrenar, s’han de
sotmetre a tests reals, són una combinació del caràcter i de
l’experiència. No són el que dius que ets sinó el que et surt de dins. I
fas.