«El riu ‘Noia, ‘Noia, ‘Noia, és un riu que passa eixut; s’hi passegen les formigues....» Així cantava en Bartomeu Castelltort en un dels grans i populars Festivals de la Cançó de Pineta. «... passa per una ciutat que s’anomena Igualada, ben a prop de Montserrat». Ai, quines emocions!
«Vella Xiruca quantes hores passades,
quina alegria fa reviure el meu cor...»,
ens cantava en Lluís Girbau. Quanta il·lusió!
Era molt jovenet!
Per
no dir aquelles cançons de moda, els Beatles, cantades en un anglès que no
entenia ningú, ja que es cantaven totalment d’oïda, amb unes rascades totals de
les guitarres. Quina bona voluntat! La dels que cantaven i sobretot la dels qui
escoltaven.
Ah,
renoi! quina sort els qui podien anar acompanyats de l’acordió del mestre
Pastorini. Ell sol ja omplia tota la sala del Festival.
I
aquelles altres veus infantils sobre la Vall del riu Vermell, «trobarem a faltar el teu somriure...», que
emocionaven a qualsevol?
«Al sol, al cielo al viento, entre
los riscos i los bosques, caminará nuestra colonia...», desafinada totalment pel Juanito, el nen de les
barraques del Carmel, però amb una intensitat molt especial.
I
aquell pobre home que va venir a queixar-se perquè el molestaven les músiques i
festes que ressonaven per mitja vall? —Però
escolti quina peça que sentim a la nit.
(Es tractava de «El silencio», amb aquella trompeta del Roy
Etzel, que t’obligava a estirar-te al llit i començar a somiar) —Sona molt bé. M’agrada. I se’n va anar
tan content...
Quina
meravella, la de la Núria Sabé. Una mitja hora per començar a obrir la capsa
del violí davant el silenci i l’expectació dels més menuts: treure l’instrument...,
l’arquet i... a la nit, estirats a terra, posar-nos a cantar: «No has comptat mai les estrelles quan la nit
estén el vel? Sap el nom de totes elles i no les oblida pas.»
No
cal dir, l’aparició dels Bauxa.
Alguna
nit, ja passades les dotze, el director ens acomiadava: —Hem d’anar a dormir:
“ja és demà”.
Ai,
les cançons de Pineta!
Nit d’insomni del 15/16 de juliol el 2014
Manel Bagunyà (escolapi i ex monitor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digue's la teva!